El retorn de Florentino: el president es reafirma davant Pedrerol

Menys de vint-i-quatre hores després de la seva històrica roda de premsa, el president del Reial Madrid va concedir una entrevista en LaSexta en la qual es va mostrar més serè però igualment hermètic: cap error reconegut, cap autocrítica esportiva i la mateixa coartada repetida fins a l'extenuació.

Marcel Abad Camacho.

5/13/20269 min read

Okdiario (2026). El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, a LaSexta.

Pedrerol es va avançar: "No seré un palmero"

Menys de vint-i-quatre hores havien transcorregut des que Florentino Pérez abandonés la sala de premsa del Reial Madrid deixant enrere una compareixença sense precedents quan el president es va plantar, de nou davant les cambres, aquesta vegada en els estudis d'Atresmedia. La cita va ser amb Josep Pedrerol, en laSexta, a partir de les #21:00 hores del dimecres. El mateix Florentí. Diferent escenari. Una cosa distinta el to. Exactament el mateix guió.

Abans que l'entrevista comencés, el propi Pedrerol va acudir al plató de Más Vale Tarde, també en LaSexta, per a explicar les seves intencions i el plantejament de la conversa. El periodista va arribar conscient del pes d'una etiqueta que el persegueix des de fa anys: la de ser el comunicador triat per Florentino, el cronista afí, l'home de confiança de la llotja. I ho va dir sense embuts: "No seré un palmero".

Pedrerol va compartir amb els presentadors del programa la seva lectura de la jornada anterior: "Ahir al president li va descol·locar un article en el qual es publicava textualment que estava cansat. Em sembla que la campanya contra ell i contra la seva imatge ha provocat aquesta reacció". Va reconèixer que Florentino "va començar molt tibant i després es va relaxar massa", i va afegir un matís revelador: "Hem vist a un Florentino distint, que és bastant de veritat. No està lluny la seva personalitat". O dit d'una altra forma: el que molts van llegir com una pèrdua de control, Pedrerol ho va interpretar com a autenticitat.

"Es va equivocar assenyalant a periodistes. No pot fer això, encara que ho pensi." Josep Pedrerol, en Más Vale Tarde, sobre la roda de premsa del dimarts.

Quan Iñaki López li va preguntar per la urgència de l'entrevista, amb partit al Bernabéu l'endemà i el fantasma dels càntics demanant la dimissió, Pedrerol va ser directe: "El 'Florentino, dimisión' no té sentit després de la convocatòria d'eleccions. Potser l'entrevista li fa falta perquè vegem a un Florentino més tranquil". Sobre les eleccions mateixes, va aventurar que el procés probablement començaria l'endemà i que els terminis per a presentar avals serien de tan sols deu dies. "Si no arriba a temps cap candidat", va concloure, "serien quatre anys més de Florentino Pérez". I va rematar amb una frase que va generar tant debat com la pròpia entrevista: "Seria molt bo. Jo li veig més fort que mai".

⏱ L'entrevista va començar en laSexta a les 21:00 h del dimecres 13 de maig, a penes 25 hores després del final de la roda de premsa del dimarts, que va concloure a les 19:27 h.

Un Florentino més tranquil, igualment blindat

Pedrerol va ser fidel a la seva paraula: no va haver-hi reverències, no va haver-hi preguntes de protocol, no va haver-hi escalfament. L'entrevista va arrencar directa al fons. I el que va trobar va ser a un president visiblement més reposat que el del dia anterior, sense el tremolor de veu del dimarts, sense el telèfon tret cada dos minuts. Un Florentino que somreia més, que fins i tot concedia alguna broma. Però que, en l'essencial, no va cedir ni un mil·límetre.

El propi Pedrerol ho va certificar al tancament: "Aquest Florentino sí que és el meu Florentino, no el d'ahir". La resposta del president va ser, sense voler-lo, el millor resum de tota la nit: "El d'ahir estava dolgut. Els periodistes que volien fer mal em van molestar. Vull que ells diguin la veritat".

El mantra dels socis: l'escut infal·lible

Si ahir va ser la premsa antimadridista l'eix central del discurs, aquesta nit el president va trobar un altre àncora igualment resistent a qualsevol qüestionament: els cent mil socis del Reial Madrid. La frase "jo em dec als socis, que són els autèntics amos del club" es va convertir en la resposta universal de l'entrevista. Va aparèixer quan se li va preguntar per les crítiques mediàtiques, quan se li va preguntar per les eleccions, quan se li va preguntar per les seves decisions esportives i fins i tot en moments en els quals la connexió amb l'enunciat de la pregunta resultava difícil de traçar.

El patró era clar: cada vegada que Pedrerol fregava un territori incòmode, Florentino virava cap als socis. No com a evasiva maldestra, sinó com a convicció genuïna. O, si més no, com a convicció perfectament assajada.

"Jo em dec als socis, que són els autèntics amos del club." Florentino Pérez, en reiterades ocasions al llarg de l'entrevista.

La filtració: "Sé qui ha estat"

Pedrerol va recuperar l'episodi que més expectació havia generat en els últims dies: la violenta baralla entre Aurélien Tchouaméni i Federico Valverde, amb l'uruguaià hospitalitzat, tres punts al cap i un protocol de traumatisme cranioencefàlic activat. Florentino va mantenir la mateixa posició que el dimarts, però va afegir un element nou i de considerable pes: sap qui va filtrar l'incident.

"Prendré les mesures pertinents", va afirmar, sense donar noms ni detalls. Va tornar a equiparar la baralla amb les trepitjades de l'entrenament "els jugadors es peguen, es trepitgen, això passa cada cert temps amb total normalitat" i va tornar a situar la gravetat no en l'agressió en si, sinó en la seva divulgació externa: "El que no es pot tolerar és que es filtri. En més de vint anys com a president, mai m'havia passat". La lògica implícita va resultar tan cridanera com el dia anterior: l'urgent no és que dos futbolistes acabessin a l'hospital; l'urgent és que algú el va explicar.

La mala temporada: el Mundial de Clubs como a coartada

Pedrerol li va preguntar directament per dues temporades consecutives en blanc. Florentino no va esquivar la pregunta, però tampoc la va respondre amb l'autocrítica que l'afició esperava. En el seu lloc, va oferir un argument: la pretemporada mai va arribar a celebrar-se perquè l'equip va disputar el Mundial de Clubs a l'estiu, la qual cosa va privar a la plantilla de la posada a punt física necessària per a l'inici de la Lliga. "Això ens va passar factura durant mesos", va sostenir.

I després va arribar la comparativa: "Quedar segon no és cap drama. Què hauria de pensar l'Atlètic, que ha quedat quart? O els altres clubs?". La lògica de l'argument relativitzava el fracàs en funció dels resultats aliens, sense esmentar que el Reial Madrid és el club amb major pressupost, major plantilla i major massa social d'Espanya. A més, Florentino va afegir un recordatori que, al seu cap, resolia qualsevol debat: "Fa a penes dos anys guanyem la Champions. Tant de renou per això?".

Negreira i el Barça: la relació "completament trencada"

Pedrerol va abordar el cas Negreira i les seves conseqüències diplomàtiques. Florentino no va necessitar que li insistissin: és el terreny en el qual es mou amb major convicció i major temperatura emocional. "És el major escàndol de la història del futbol mundial", va repetir. I va afegir una afirmació que porta dies fent soroll: "És més fàcil guanyar la Champions que la Lliga, i això no passa en cap costat". La implicació era directa: si a Europa no opera el cas Negreira, els àrbitres no tenen el mateix condicionant, i el Madrid competeix en igualtat. Si en la Lliga sí que opera, la distorsió explica els títols perduts.

Quan Pedrerol li va preguntar per la possibilitat que l'FC Barcelona el demandés per les seves declaracions, Florentino va respondre amb una calma que no esperava ningú: "Farien bé. Estan en el seu dret si el creuen pertinent". Una resposta que, lluny de desactivar el conflicte, l'escala amb elegància. I després, la sentència definitiva sobre les relacions institucionals entre tots dos clubs: "La relació està completament trencada. No vull tenir relació cap amb un club que ha pagat als àrbitres. Vull que la justícia faci el seu treball".

"És més fàcil guanyar la Champions que la Lliga, i això no passa en cap costat." Florentino Pérez, al·ludint a l'impacte del cas Negreira en la competició domèstica

Les errades que Florentino no reconeix

Pedrerol va intentar, en dues ocasions concretes, que el president admetés haver-se equivocat. Primer amb el fitxatge de Xabi Alonso com a entrenador, contractat i després destituït en el mateix cicle. Segon, amb l'assenyalament directe a periodistes i mitjans durant la roda de premsa del dimarts. En tots dos casos, la resposta va ser idèntica en el seu fons: no va haver-hi error.

Pedrerol: "Ningú li discuteix que vostè sigui el millor president, però ha d'admetre que s'equivoca."

Florentino: "No. No em vaig equivocar amb Alonso i tampoc en assenyalar als periodistes antimadridistes. Tinc la responsabilitat de defensar-los, perquè aquests fan mal als socis, que són els propietaris del Reial Madrid."

La mateixa lògica que havia funcionat com coartada la nit anterior va tornar a aparèixer aquí com a argument moral: assenyalar a la premsa no és una pèrdua de control, és una obligació institucional. Atacar als periodistes no és un error de càlcul, és un deure cap als cent mil socis.

Mbappé, Vinicius i el mercat: el capítol esportiu

Pedrerol va obrir, en el tram final, la finestra dels assumptes purament esportius. Florentino la va entreobrir però sense treure's el cap del tot. Sobre Kylian Mbappé, el president va evitar qualsevol profunditat: "És el millor jugador del Madrid. Marca gols, té la Bota d'Or. Hi ha alguna cosa que hem de millorar amb ell, però jo no em fico en això". Quan Pedrerol va preguntar què era exactament aquest "alguna cosa a millorar", Florentino va virar cap a la segona groga de Camavinga en la Champions com el gran episodi que va truncar el curs europeu, eludint respondre sobre el comportament extraesportiu del francès que tant hi havia atès que parlar. Davant la pregunta directa de si Mbappé ho crida, la resposta va ser un escarit "No".

Sobre Vinicius Jr., Florentino va reconèixer sense ambages que "ell ens va aconseguir les dues últimes Champions", però va descartar tenir urgència per tancar la seva renovació: "Jo no m'encarrego de renovar als jugadors". Una frase que, pronunciada pel president del club, resulta si més no singular.

Pedrerol li va preguntar, amb insistència, per la possibilitat que José Mourinho tornés a la banqueta blanca. Florentino va aguantar diverses rondes amb diplomàcia "Mourinho ens va elevar la competitivitat, a partir d'ell guanyem sis Champions" fins que la paciència es va esgotar: "Una altra vegada el tema Mourinho! Què pesat amb Mourinho! L'última vegada que vaig parlar amb ell no sé ni quan va ser. Vi a Madrid i ni ho vaig veure". Al final del programa, quan Pedrerol va insistir una vegada més, el president va tancar el capítol amb una sola frase: "Gràcies pel consell".

Sobre fitxatges, Florentino va ser el més generós que va ser en tota la nit: "Sí, hi haurà. Com sempre. Ronaldo "El Gordo", Figo, Kaká…". Una resposta que evocava el passat per a no comprometre's amb el futur. Davant la pregunta concreta per Erling Haaland, va ser categòrica: "En això no opino". I davant l'esment de Lamine Yamal, jove estrella del FC Barcelona, va respondre amb un lacònic "Clar que m'agrada".

Las eleccions: el repte que ningú recull

Pedrerol va tancar preguntant-li si li agradaria un cara a cara electoral amb un rival. Florentino va somriure: "Que es presenti i parli. Jo fa tant que em vaig presentar per última vegada que ni em recordo. Vull acabar amb aquest embolic i que torni la normalitat". Una frase que, més que desafiament, va sonar a cansament. El d'un home que porta vint-i-sis anys en el càrrec, que acaba de viure quaranta-vuit hores d'intensitat inusitada, i que segueix sense veure en l'horitzó un adversari que s'atreveixi a plantar-li cara amb els avals exigits pels seus propis estatuts.

"Vull acabar amb aquest embolic i que torni la normalitat." Florentino Pérez, tancant l'entrevista

La nit va acabar amb la valoració final de Pedrerol "Aquest Florentino sí que és el meu Florentino" funcionant, sense pretendre-ho, com el millor diagnòstic possible de l'ocorregut en les últimes quaranta-vuit hores. El dimarts va ser un Florentino que es va sortir del marc. El dimecres va ser el Florentino de sempre: controlat, persuasiu, impermeable a l'autocrítica i absolutament convençut que els únics que poden demanar-li comptes són els cent mil socis del club més llorejat del món. Tota la resta, incloent dues temporades sense un sol títol, una baralla en el vestuari amb hospitalització, un vestuari amb fractures visibles i un astre que no respon al telèfon, pot esperar.

Contacte

Escriu-me per a qualsevol consulta o projecte.

Email

TELÈFON

hola@marcelabadc.com

+34 688 30 76 87

© 2025. All rights reserved.