La roda de premsa de Florentino Pérez que ningú esperava
El president del Reial Madrid va convocar una compareixença històrica esperada per a tractar la crisi esportiva i va protagonitzar, en canvi, un al·legat personal sense precedents.
Marcel Abad Camacho.
5/12/20268 min read


El Confidencial (2026). El president del Reial Madrid Florentino Pérez, en la roda de premsa.
Un president que no dimiteix
Madrid, 12 de maig de 2026. La sala de premsa del Reial Madrid va registrar ple absolut a les 18:00 hores. Periodistes de totes les capçaleres del país van acudir a la convocatòria de Florentino Pérez amb un llistat compartit de preguntes: dimitirà el president? Destituirà a Álvaro Arbeloa? Què ocorre amb Mbappé? Què hi ha de la violenta baralla entre Tchouaméni i Valverde? Ningú va sortir d'allí amb resposta a cap d'elles. El que va ocórrer durant la següent hora i vint-i-set minuts va ser una cosa radicalment distinta: una compareixença històrica no pel que va revelar sobre el club, sinó pel que va revelar sobre el seu president.
"Lamento dir que no dimitiré". Amb aquesta frase, pronunciada res més obrir la boca, Florentino Pérez va marcar el to de tot el que vindria després. Sense context previ, sense preàmbul protocol·lari, sense que cap periodista hagués formulat encara cap pregunta. Una declaració d'intencions que, inevitablement, va portar a la memòria les cèlebres paraules de Luis Rubiales després del Mundial Femení de 2023: aquella compareixença en la qual el llavors president de la Real Federació Espanyola tampoc es va anar, fins que no va tenir més remei.
L'arrencada va ser reveladora en un altre sentit: el president va arribar nerviós. La veu li tremolava lleugerament, recorria amb freqüència als seus papers i treia el telèfon mòbil per a llegir en veu alta missatges que, segons ell, li havien enviat amics i familiars. Missatges que, de manera cridanera, giraven tots entorn del mateix eix temàtic: la premsa antimadridista. Amb el pas dels minuts, no obstant això, el nerviosisme inicial va anar cedint passo a una vehemència que en alguns moments va fregar l'eloqüència i en uns altres, la irreverència.
⏱ La roda de premsa va començar passades les #18:00 h i va concloure a les #19:27 h. Una hora i vint-i-set minuts en els quals no es van abordar ni la situació de l'equip, ni el futur de l'entrenador, ni el dels jugadors més assenyalats.
La guerra contra la premsa: el cas ABC
Si va haver-hi un fil conductor en tota la compareixença, aquest va ser la confrontació directa amb els mitjans de comunicació. Florentino Pérez va dedicar una part substancial de la seva intervenció al que ell denomina "campanya organitzada contra el Reial Madrid", assenyalant a periodistes i capçaleres pel seu nom, especulant en veu alta sobre la seva afinitat o animadversió cap al club i formulant una pregunta que va repetir amb insistència gairebé litúrgica: "Quant els paguen per a parlar mal del Madrid?".
El blanc principal de les seves crítiques va ser el diari ABC. El president va amenaçar en diverses ocasions amb cancel·lar la seva subscripció "i mira que porto subscrit des que vaig néixer, perquè el meu pare em va apuntar", lamentant el que considera una deriva editorial incomprensible. La tensió va arribar a tal punt que un periodista del mateix ABC, present a la sala i sense que li haguessin cedit la paraula, es va aixecar per a defensar la seva professionalitat i la del seu mitjà. Florentino no va defugir el cos a cos: durant diversos minuts, el president del club més llorejat del món es va enredar en una discussió directa i sense matisos.
"Es creuen que per ficar-se amb el Madrid són més importants." Florentino Pérez
Onda Cero tampoc es va lliurar. En escoltar el nom de l'emissora, Florentino va deixar anar una riallada seca, sense explicació. El riure com a única resposta. I, dirigint-se al periodista Juanma Castaño, li va demanar expressament "una mica més de consideració quan parleu del Madrid, que és la major institució del món". En un moment donat, amb una lògica que va utilitzar diverses vegades al llarg de la tarda, va plantejar: "Com es pot criticar al Madrid si som el millor club del món? Per què no es fiquen amb l'Atlètic de Madrid?".
Florentino també va carregar contra aquells que, al seu judici, busquen apropiar-se simbòlicament del club: "Els ultres i els periodistes volen ensenyorir-se del Reial Madrid, i jo no ho permetré". Va insinuar, a més, que unes certes filtracions internes tenen el seu origen en sectors contaminats per aquesta mateixa lògica.
El cas Negreira: el dossier de 500 pàgines
El segon gran bloc de la compareixença el va ocupar el cas Negreira: l'escàndol pel qual l'FC Barcelona hauria pagat més de 8,4 milions d'euros, al llarg de disset anys, a empreses vinculades a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, José María Enríquez Negreira. Per a Florentino, aquest assumpte no admet matisos: "És el major escàndol de la història de l'esport mundial". I la seva indignació va resultar, en aquest punt, la més sostinguda i genuïna de tota la tarda.
El president va anunciar que el seu equip jurídic ha elaborat un document de més de 500 pàgines que serà enviat pròximament a la UEFA, en considerar que la justícia espanyola ha fallat en la seva obligació de depurar responsabilitats. "Incomprensible que encara estiguin xiulant àrbitres d'aquesta època", va afirmar, referint-se als col·legiats que exercien durant el període investigat. I va llançar la frase més contundent de la roda de premsa: "Podria haver guanyat catorze lligues, però set me les han robat". Una afirmació que, dita sense prova definitiva, condensa no obstant això la temperatura emocional amb la qual el president madrileny viu aquest assumpte.
La baralla Valverde-Tchouaméni: el que importa és la filtració
Sobre l'episodi que més expectació havia generat en els dies previs, la baralla entre Federico Valverde i Aurélien Tchouaméni, ocorreguda en dues jornades consecutives i amb una segona batussa en el vestuari que va deixar a l'uruguaià semi-inconscient després de copejar-se amb una taula, obligant al seu trasllat a l'hospital per a descartar un traumatisme cranioencefàlic i amb almenys tres punts de sutura al cap, Florentino Pérez va dir el mínim possible, i ho va fer llevant-li ferro d'una manera que va sorprendre els presents.
"Els jugadors es peguen cada dia, es trepitgen. Porto vint-i-sis anys i sempre ha estat així. El mal és que algú ho ha filtrat." Florentino Pérez.
L'equiparació de la gravetat de l'incident amb les trepitjades fortuïtes de l'entrenament va resultar, com menys, cridanera, tractant-se d'una agressió que va derivar en hospitalització. Per al president, el veritable problema no resideix en la violència entre dues dels seus futbolistes, sinó en l'existència del que ell diu "enemics interns": "Als enemics interns m'encarrego jo. Als externs se'ls denuncia". I, sobre l'origen de la informació: "Que es filtri no es pot tolerar".
Tampoc es va referir als comunicats que tots dos jugadors van publicar després de l'incident. El de Valverde, redactat amb un vocabulari aspre i sorprenent "per a vostès és més fàcil creure que ens hem cagat a pinyes", va arribar a escriure, va ser més una acusació vetllada a determinats companys que un exercici de contrició. El de Tchouaméni, notablement més moderat i de factura clarament més professional, tampoc va constituir una disculpa explícita. Cap dels dos va merèixer cap comentari del president.
Sobre Mbappé (absent en diverses trobades, vist en reiterades ocasions amb la seva parella durant períodes de recuperació, i la imatge de la qual publicant una foto on es veia al Reial Madrid perdent 2-0 enfront del FC Barcelona en el clàssic que va donar el títol als blaugranes va generar un terratrèmol en xarxes socials), Florentino no va pronunciar una sola paraula. Tampoc sobre Álvaro Arbeloa ni sobre la continuïtat del cos tècnic. "No parlaré d'entrenadors ni de jugadors", va resoldre, sense desenvolupar l'argument.
Les eleccions anticipades: el repte als seus rivals
L'anunci amb conseqüències institucionals més directes va arribar cap al tram central de la compareixença: la convocatòria anticipada d'eleccions a la presidència del Reial Madrid. Previstes originalment per a dins de tres mesos, Florentino les avança a un termini que ell mateix no va saber precisar, encara que els càlculs dels presents apuntaven a un màxim de quinze dies.
El president el va plantejar com un desafiament personal: "Estic desitjant que s'enfrontin a mi en unes eleccions, perquè mai ho han fet". I va assegurar estar convençut que, malgrat el "soroll" que envolta a un possible candidat alternatiu, ningú farà finalment el pas: "Repta a qualsevol que vulgui presentar-se al fet que ho faci. Que doni la cara. Que presentin les avalis". El que Florentino no va esmentar (encara que resulta una dada fonamental per a entendre el context) és que ell mateix va modificar els estatuts del club perquè qualsevol aspirant hagi d'acreditar un aval econòmic equivalent a la fortuna del president en exercici. És a dir: a la d'una de les persones més acabalades d'Espanya.
"Només m'aniran els socis. Em dec als cent mil socis del Reial Madrid, que són els autèntics amos del club." Florentino Pérez
La crida a la massa social va ser constant, gairebé litúrgic. "Els socis" van funcionar durant tota la tarda com a escut, com a argument i com a legitimació. Cada crítica externa quedava neutralitzada amb la mateixa resposta: "El Madrid té cent mil socis que em recolzen, i això és l'única cosa que importa". La convocatòria anticipada d'eleccions, en aquest marc, no es va presentar com una concessió al debat intern, sinó precisament com el contrari: com un gest de confiança en si mateix i, de pas, com una estratègia per a reduir els temps de maniobra de qualsevol candidatura alternativa.
Quant a les insinuacions publicades per alguns mitjans sobre el seu estat de salut (que ell mateix va reconèixer que no havien arribat a viralitzar-se), Florentino va respondre amb contundència i, de manera reveladora, amb un argument econòmic: "Em trobo perfectament. No vull presumir d'empresa, però facturo cinquanta mil milions d'euros a l'any". La salut, certificada per la facturació.
El silenci esportiu: el que el madridista no volia escoltar
El Reial Madrid acaba la temporada 2025-2026 sense un sol títol. És el segon any consecutiu en blanc per al club més llorejat del món. Les baralles internes han transcendit públicament. El vestuari presenta fractures visibles. L'entrenador acumula setmanes de rumors sobre la seva destitució. I el futbolista més ben pagat de la història de la institució ha protagonitzat una sèrie d'episodis d'imatge que haurien generat una crisi de comunicació en qualsevol club del planeta. Res d'això va ser abordat. Cap autocrítica. Cap anàlisi. Cap horitzó esportiu.
L'única concessió al futbol va arribar al tancament, gairebé com a addenda: "Xiular als jugadors és xiular als teus propis fills. Hi ha gent contaminada pels ultres i pels periodistes antimadridistes". I, en una frase que sintetitza la tarda millor que qualsevol altra: "Per què es fiquen amb el Madrid si som els més llorejats? Com estaran els altres?". Després, un gest de confiança que va sonar més a conjur que a diagnòstic: "Estem en bon camí i aconseguirem moltes coses".
La sala de premsa es va buidar passades les 19:27 hores. Cap de les preguntes amb les quals els periodistes havien arribat va obtenir resposta. El que sí que va quedar clar és qui va parlar aquesta tarda: no el president del Reial Madrid, sinó Florentino Pérez. I no són exactament la mateixa persona.
