L'inici del periodista 26173
Una mirada enrere, amb gratitud, per a començar a caminar cap endavant.
Marcel Abad Camacho.
10/22/20262 min read


El 5 d'octubre de 2026 és una d'aquestes dates que no oblidaré mai. Aquest dia vaig passar a formar part oficialment del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la Demarcació de Girona, amb el número d'usuari 26173. Encara em costa assimilar-ho, i més encara dissimular la il·lusió: tinc moltíssimes ganes de començar en aquest món que tant m'apassiona i en el qual, a poc a poc, vaig aprenent i millorant.
En mirar enrere, veig un camí llarg, amb moments molt bons i altres que ho van ser menys. Tot va començar en el Centri Escolar Empordà, on vaig cursar primària, ESO i batxillerat, aquest últim en la modalitat de Ciències Socials. De cada etapa conservo records que semblen ahir: els patis, les classes, els riures, les primeres decisions que llavors semblaven enormes... El batxillerat va ser, sens dubte, l'etapa més difícil, tant en l'escolar com en el personal. Va haver-hi dies en què vaig dubtar de tot, també dels meus propis estudis. Així i tot, vaig seguir endavant, i avui sé que va valer la pena.
Després va arribar la Universitat de Girona, en la Facultat de Lletres i Turisme, on em vaig graduar en Comunicació Cultural. Allí vaig descobrir de veritat què volia fer i com volia fer-ho, encara que tampoc van faltar els moments de dubte i d'esforç. Després vi l'Erasmus en la Università degli studi di Verona, una experiència que em va obrir la mirada i em va deixar records que continuo sentint molt pròxims. A aquest recorregut se suma el certificat en Comunicació en Organitzacions Esportives del Barça Innovation Hub (BIHUB), que em va oferir una altra perspectiva d'aquest sector.
Però si alguna cosa tinc clar és que res d'això hauria estat possible sense la meva família, que sempre ha estat al meu costat, ni sense els meus amics. Els de tota la vida, els de l'escola, que m'han vist créixer. I també els que vaig fer a la Universitat de Girona i a Verona, que han tingut un pes especial en els últims anys. Gràcies a ells, la universitat ha estat la millor experiència de la meva vida, i en molt poc temps s'han convertit en amics de veritat.
Per això aquesta col·legiació no és només meva. És el resultat de molts esforços, de dificultats superades i de les persones que m'han acompanyat, i és bonic poder mirar-ho amb perspectiva.
Ara només toca seguir. Continuaré el meu treball en la Fundació Alive, aprenent dels grans professionals que m'acompanyen, i també del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Faré contactes i intentaré fer-me un buit en aquest món tan interessant i noble que és el periodisme ben fet. Ganes no em falten i estic disposat a menjar-me el món, sempre conscient que els errors i l'aprenentatge formaran part del meu dia a dia, sobretot ara que acabo de començar. Precisament això és el que ho fa emocionant.
Gràcies a tots els que heu estat aquí. Això no ha fet més que començar.
Fragment del correu electrònic de benvinguda al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
