Nil Ojeda i la broma que podria costar-li fins a 100.000€
El youtuber espanyol va llançar una campanya promocional vinculada a la victòria de la Selecció Espanyola que prometia un descompte massiu en tota la seva botiga en línia; el que va seguir va ser una maniobra que els experts jurídics qualifiquen de frau de llei, denúncies davant l'OCU i un expedient que podria arribar a la CNMC.
Marcel Abad Camacho.
7/23/20266 min read


Cartell promocional de Milfshakes (2026) Publicat en les xarxes socials de la pròpia botiga de roba en línia.
La campanya, el partit i el que va ocórrer després
Nil Ojeda i el seu equip van dissenyar la campanya del 99% de descompte pensant en la seva comunitat habitual: una audiència acostumada a les bromes, a les picades d'ullet, a les campanyes "canallitas" que són part de la identitat de la marca. En aquest context intern, la idea tenia sentit. L'error va ser no calcular que una promesa d'aquest tipus, llançada el dia d'una final de futbol amb milions d'espectadors, no li arribaria només a aquesta comunitat. Li arribaria a tothom. I tothom no coneix la dinàmica de Nil Ojeda ni té per què trobar-la graciosa.
La viralización massiva va convertir una anècdota pensada per a uns pocs milers de seguidors en un assumpte amb repercussió mediàtica, denúncies formals i expedient obert. I en aquest nou context, l'argument del "era una broma per a la meva comunitat" no té cap valor jurídic. La Llei de Competència Deslleial no distingeix entre intenció i efecte: el que importa és si la comunicació era susceptible d'induir a error, no si el creador pretenia fer-lo.
La conclusió que deixa el cas és tan vella com el dret mercantil i tan nova com el màrqueting de influencers: la irreverència i la transgressió poden ser una identitat de marca perfectament vàlida, però cap de les dues eximeix del compliment de la llei. I quan l'escala d'una campanya supera l'escala de la comunitat per a la qual va ser dissenyada, les conseqüències també canvien d'escala. Consultar a un advocat abans de prometre un 99% de descompte hauria costat bastant menys que el que pot costar no haver-ho fet.
El creador de contingut, tub una idea, sobre el paper, senzilla i atractiva: si Espanya guanyava la final del mundial de la FIFA 2026, tota la botiga en línia de Milfshake, la seva pròpia marca de roba, oferiria un 99% de descompte en tots els seus productes. Un gest arriscat, viral per naturalesa, del tipus de campanya que en l'ecosistema dels creadors de contingut es diu "canallita" i que, quan sali bé, genera un engagement enorme. El problema és que aquesta no va sortir bé. O més exactament: va sortir massa bé en termes de viralitat i massa malament en termes legals. El que Nil Ojeda i el seu equip van dissenyar com una anècdota per a la seva comunitat es va convertir en un cas d'estudi sobre publicitat enganyosa, frau de llei i les conseqüències reals d'improvisar una campanya de màrqueting sense assessoria jurídica.
Nil Ojeda: qui és i per què això agreuja el cas
L'anunci va arribar el mateix dia de la final. Si Espanya guanyava, el 99% de descompte seria efectiu immediatament en tota la web de Milfshake. Espanya va guanyar, la promesa es va activar i milers d'usuaris van acudir a la botiga en línia expectants. El que van trobar no era el que esperaven: el catàleg habitual havia desaparegut. En el seu lloc, una selecció de samarretes noves, articles que no existien abans d'aquest moment, apareixien etiquetades amb un preu original de 3.000 euros, rebaixades al 99% fins a quedar en uns 30 euros.
La maniobra es va entendre en segons. La botiga havia buidat el seu catàleg real, amb històric de preus reals, i l'havia substituït per productes de nova creació amb preus ficticis, de manera que el descompte del 99% s'apliqués sobre una base inventada. Tècnicament, els preus no havien "pujat" en el sentit convencional: simplement s'havien llançat articles nous amb un preu de sortida artificial perquè el descompte resultant semblés colossal. Per a molts consumidors, la diferència era irrellevant. Per als experts en dret del consumidor, era si potser més greu que la pujada tradicional de preus prèvia al descompte.
Utilitzant eines tècniques i l'històric d'arxius de Shopify, es va verificar que la botiga de Milkshake comptava amb almenys 150 productes publicats entre 2023 i 2026. Durant la promoció, tots van desaparèixer del catàleg visible i van ser reemplaçats pels nous articles de preu inflat, reactivats a última hora específicament per a la campanya.
Les quatre infraccions que assenyalen els juristes
Nil Ojeda no és un creador de contingut que gestioni la seva marca de roba des del dormitori. Milfshake és una empresa establerta amb estructura formal, magatzems propis, col·laboracions amb tercers i línies de producte que inclouen perfums. No és una operació amateur. I això, precisament, és el que converteix la improvisació d'aquesta campanya en una cosa difícil de justificar: una empresa amb aquesta estructura i aquesta trajectòria disposa, o hauria de disposar, d'assessoria legal suficient com per a saber que el que estava fent tenia conseqüències.
El mateix Nil Ojeda ho va reconèixer en la seva disculpa pública, amb una honestedat que, si bé va ser valorada per part de la seva comunitat, no canvia el marc legal de l'assumpte: "La campanya se'ns va anar de les mans. Al nostre cap era espectacular". Aquesta distància entre la percepció interna de l'equip i les conseqüències externes de l'acció és, en realitat, el resum perfecte de l'ocorregut.
Els consumidors afectats i les denúncies davant l'OCU
Segons dos advocats, un d'ells especialitzat en dret espanyol del consumidor, van analitzar el cas detalladament i van concloure que la campanya de Milfshake incorre en diverses vulneracions simultànies de la normativa vigent:
1 Llei de Comerç Minorista: Tot preu rebaixat ha de mostrar al costat d'ell el preu real aplicat durant els 30 dies anteriors. Les samarretes ofertes mai van estar a 3.000 euros en aquest període; el preu original era, per tant, fictici i il·legal.
2 Definició legal de "rebaixa": Només pot denominar-se rebaixa la reducció de preu sobre productes prèviament venuts en aquest establiment. Els articles llançats específicament per a la promoció no compleixen aquest requisit per definició.
3 Abast del "tota la web": Una oferta anunciada com a aplicable a tota la botiga exigeix que almenys el 50% del catàleg estigui realment rebaixat. En haver ocultat la pràctica totalitat dels productes habituals, aquest llindar no es va aconseguir ni des de lluny.
4 Llei de Competència Deslleial, la més greu: Aquesta llei sanciona qualsevol comunicació que, sent tècnicament veraç, pugui induir a error als consumidors per la forma en què es presenta. No requereix que cap client hagi estat efectivament enganyat: n'hi ha prou que la presentació sigui susceptible de confondre. L'omissió d'informació rellevant també és expressament considerada deslleial.
Les sancions en joc: entre 50.000 i 100.000 euros
Més enllà de l'anàlisi jurídica abstracta, va haver-hi consumidors concrets que van sortir perjudicats. Diversos d'ells van presentar reclamacions davant l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), detallant situacions en les quals articles afegits al carret van desaparèixer sense previ avís durant la campanya, substituïts pels nous productes de preu inflat. Alguns reclamants van arribar a citar articles específics de les lleis de publicitat i competència en els seus escrits, la qual cosa apunta al fet que la indignació no va ser només emocional sinó també tècnicament informada.
La premsa generalista va cobrir el cas majoritàriament sota l'angle de la "pujada artificial de preus prèvia al descompte", una pràctica ja sancionada a Espanya amb anterioritat, especialment en episodis del Black Friday. No obstant això, els experts consultats assenyalen que enquadrar el cas de Milfshake en aquesta categoria és, en realitat, quedar-se curt: tècnicament no va haver-hi pujada de preus preexistents, sinó creació de productes nous amb preus de sortida ficticis, la qual cosa podria resultar fins i tot més difícil de defensar davant un tribunal.
La lliçó del cas: viralitat sense assessoria legal és una aposta molt cara
El precedent més recent i comparable és eloqüent. Al novembre de 2025, el Ministeri de Consum va imposar sancions que sumaven 350.000 euros a cinc grans cadenes: Mediamarkt, Carrefour, PC Components, Notino Itàlia i Gesta Web, per manipular preus en promocions similars. L'escala de vendes de Milfshake és significativament menor, la qual cosa reduiria la quantia d'una eventual sanció, però els advocats consultats l'estimen entre 50.000 i 100.000 euros, fins i tot per infraccions de menor entitat que les comeses en aquest cas.
L'altre actor que podria entrar en joc és la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC), que en els últims mesos ha intensificat la seva vigilància sobre la publicitat realitzada per creadors de contingut, especialment la dirigida a audiències joves o menors. La seva campanya interna coneguda com a "lupa influencers" ha derivat ja en sancions exemplars en casos en els quals el contingut promocional no estava correctament identificat com a tal. El cas de Milfshake té elements que encaixen amb aquest perfil de manera incòmoda.
